La carta aeronàutica es defineix com la representació d'una porció de la terra, el seu relleu i construccions, dissenyada especialment per a satisfer els requisits de la navegació aèria. Es tracta d'un mapa en el qual es reflecteixen les rutess que han de seguir les aeronaus, i es faciliten les ajudes, els procediments i altres dades imprescindibles per al pilot.La seguretat de la navegació aèria exigeix l'elaboració i publicació de cartes aeronàutiques actualitzades i precises, que responguen a les necessitats actuals de l'aviació. En conseqüència, correspon a cada Estat membre de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) adoptar les disposicions necessàries per a facilitar l'esforç de cooperació que suposa la producció i difusió de cartes aeronàutiques. A més, cada Estat té l'obligació de proporcionar informació del propi territori a través de les cartes aeronàutiques.
RELACIÓ FUNCIONAL ENTRE LES CARTES:
La necessitat d'informació cartogràfica varia amb les distintes fases del vol, pel que les cartes han d'adequar-se a aquesta circumstància, resultant que els tipus de cartes varien quant a la informació que contenen, la forma de presentar-la, la zona de superfície que representen, l'escala, etc.
Per aquests motius es fa necessari que existisca una relació funcional entre les cartes que el pilot ha d'usar, perquè al passar d'uns a altres, el treball d'interpretació i adequació quede reduït al mínim. Per exemple, la carta de navegació en ruta i la carta d'àrea són complementàries, abastant requisits similars relatius a la navegació en les fases de ruta i d'àrea terminal. De forma similar, existeix relació entre la carta d'àrea i la carta d'aproximació per instruments, entre la carta d'aproximació i el plànol d'aeròdrom, etc.
Els factors principals que han de tenir-se en compte al considerar la relació entre les diferents cartes són:
Ús de projecció comuna.
Selecció de escalas adequades, els valors relatius de la qual siguen fàcilment compressibles.
Cobertura racional quan una carta siga part d'una altra de major escala.
Selecció de punts fitats i altra informació relativa al terreny, construccions i dades aeronàutiques que faciliten la transició d'una carta a una altra.
Publicació simultània de cartes annexes, tant per a les cartes noves com per a les revisions.
El disseny de les cartes, escala i informació que es presenta, s'ha de realitzar tenint
en compte que s'utilitza el menor nombre de cartes per a cobrir tot el vol. La grandària
òptima per a la producció de la carta és l'A5.
Com característiques generals comunes a totes elles es poden assenyalar:
Cobertura i escala. Seran les més adequades en cada cas per a indicar amb claredat tots els elements de la carta. En la carta apareix sempre una escala lineal. Cal tenir en compte, a més, que la principal utilitat de la carta és la de presentar la informació útil al pilot.
Unitats de mesura. Les altituds, elevacions i altures han d'expressar-se en metres, en peus o en ambdues unitats indicant-se amb claredat en la carta la unitat utilitzada.
Declinació magnètica. Ha d'indicar-se les fletxes del nord veritable i magnètic, la declinació magnètica i la seua variació anual.
La necessitat d'informació cartogràfica varia amb les distintes fases del vol, pel que les cartes han d'adequar-se a aquesta circumstància, resultant que els tipus de cartes varien quant a la informació que contenen, la forma de presentar-la, la zona de superfície que representen, l'escala, etc.
Per aquests motius es fa necessari que existisca una relació funcional entre les cartes que el pilot ha d'usar, perquè al passar d'uns a altres, el treball d'interpretació i adequació quede reduït al mínim. Per exemple, la carta de navegació en ruta i la carta d'àrea són complementàries, abastant requisits similars relatius a la navegació en les fases de ruta i d'àrea terminal. De forma similar, existeix relació entre la carta d'àrea i la carta d'aproximació per instruments, entre la carta d'aproximació i el plànol d'aeròdrom, etc.
Els factors principals que han de tenir-se en compte al considerar la relació entre les diferents cartes són:
Ús de projecció comuna.
Selecció de escalas adequades, els valors relatius de la qual siguen fàcilment compressibles.
Cobertura racional quan una carta siga part d'una altra de major escala.
Selecció de punts fitats i altra informació relativa al terreny, construccions i dades aeronàutiques que faciliten la transició d'una carta a una altra.
Publicació simultània de cartes annexes, tant per a les cartes noves com per a les revisions.
El disseny de les cartes, escala i informació que es presenta, s'ha de realitzar tenint
en compte que s'utilitza el menor nombre de cartes per a cobrir tot el vol. La grandària
òptima per a la producció de la carta és l'A5.
Com característiques generals comunes a totes elles es poden assenyalar:
Cobertura i escala. Seran les més adequades en cada cas per a indicar amb claredat tots els elements de la carta. En la carta apareix sempre una escala lineal. Cal tenir en compte, a més, que la principal utilitat de la carta és la de presentar la informació útil al pilot.
Unitats de mesura. Les altituds, elevacions i altures han d'expressar-se en metres, en peus o en ambdues unitats indicant-se amb claredat en la carta la unitat utilitzada.
Declinació magnètica. Ha d'indicar-se les fletxes del nord veritable i magnètic, la declinació magnètica i la seua variació anual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada