CUIRASSAT

Un cuirassat és un vaixell de guerra gran, fortament blindat amb una bateria principal que consta del calibre més gran d'armes. Els cuirassats eren més grans, més ben armats, i més ben blindats que creuers i destructors.

Els cuirassats eren un símbol potent de dominació naval i poder nacional, i durant dècades el cuirassat era un factor essencial tant en diplomàcia com en estratègia militar. La cursa d'armaments global en construcció de cuirassats a primers del 20è segle era una de les causes de la Primera Guerra Mundial, que va veure un xoc de grans flotes de batalla a la Batalla de Jutlàndia. Els tractats navals dels anys 1920 i 1930 limitaven el nombre de cuirassats però no van acabar amb l'evolució de disseny. Tant els Aliats com els Potències de l'Eix desplegaven cuirassats de construcció vella i nova durant la Segona Guerra Mundial.

No obstant això, alguns historiadors i els teòrics navals qüestionen el valor del cuirassat. La Batalla de Tsushima (1905) va ser l'únic enfrontament decisiu entre flotes de cuirassats d'acer, a part de la indecisiva Batalla de Jutlàndia(1916), hi havia pocs enfrontaments grans entre cuirassat. Malgrat la seva gran potència i protecció, els cuirassats eren cada vegada més vulnerables a artilleria i naus molt més petites i més barates: inicialment el torpede i la mina marina, i posteriorment l'aeronau i els míssils guiats

FRAGATA

Una fragata és una nau típicament de guerra, tot i que de vegades s'ha utilitzat com a mercant. El terme s'ha emprat per vaixells de guerra de moltes mides i funcions a través dels temps.
Boudeuse, de Louis Antoine de BougainvilleA finals del segle XV ja existien vaixells amb rems, veles i armament lleuger que rebien aquest nom.
Durant la Guerra dels Vuitanta Anys els holandesos anomenaren fragata a un vaixell lleuger i sense rems que van utilitzar en la batalla de les dunes el 1639.
En el segle XVIII, el terme es referia als vaixells de mida fins a la nau de línia, però superiors a la corbeta, amb tres pals a més del bauprès i una coberta de canons, ràpids i molt maniobrables, usats per patrullar i escoltar.
Durant el segle XIX també s'ulitizaren fragates per comerciar amb Amèrica, ja que eren molt ràpides i marineres.
A meitat del segle XIX aparegué la fragata a vapor.
A finals del segle XIX s'introdueix la fragata blindada, que era una mena de vaixell de guerra, també propulsat per motors de vapor i inicialment recobert de planxes de metall. Posteriorment el buc va estar format totalment per metall. Durant un temps fou el tipus de vaixell més poderós que navegava.
La fragata dels Països Baixos HNLMS Van SpeijkLes fragates modernes únicament estan relacionades amb les primeres pel nom, i foren reintroduïdes per l'armada britànica durant la Segona Guerra Mundial per definir un vaixell d'escorta antisubmarí més gran que la corbeta però més petit que el destructor. En les armades modernes les fragates s'usen per protegir als altres vaixells de guerra i la marina mercant respecte altres vaixells i submarins.

CREUERS

Hi ha dos tipos de creuers:

-CREUER LLEUGER:

Un creuer lleuger fou un tipus de vaixell de guerra cuirassat que es caracteritzava per una disposició de la protecció similar a la dels creuers cuirassats però de menors dimensions i menor gruix. Així, els creuers lleugers disposaven de protecció als ponts i a la cintura, a diferència dels creuers protegits, que només disposaven de protecció als ponts.
El primer vaixell classificat com a creuer lleuger fou el britànic HMS Mercury (1879), tot i que els primers creuers lleugers moderns foren els també britànics de la classe Arethusa (1912).

-CREUER CUIRASSAT:
Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de grans dimensions que, a diferència dels creuers normals o els creuers protegits, disposaven d'una cintura cuirassada que protegia els costats i d'un pont cuirassat que protegia les sales de màquines. Les carboneres estaven disposades per tal de proporcionar protecció addicional al costat de la cintura cuirassada.

El desenvolupament dels obusos explosius a mitjan segle XIX afavorí l'aparició de creuers cuirassats, que començaren a entrar en servei a les marines dels països desenvolupats cap a 1873 i es seguiren construint fins a 1910, aproximadament. En aquesta època començaren a quedar superats pels cuirassats monocalibre (tipus Dreadnought) impulsats per turbines de vapor. D'altra banda la generalització del fueloil implicà la desaparició de les carboneres que servien de protecció. En conseqüència, els grans creuers cuirassats foren substituits progressivament pels creuers lleugers i els creuers de batalla (a mig camí en potència de foc i protecció dels creuers lleugers i els cuirassats).

El creuer cuirassat rus General-Admiral (1873)Els primers creuers cuirassats foren el rus General-Admiral (1873) i el britànich HMS Shannon (1875), tot i que el darrer fou classificat inicialment com a fragata cuirassada. Els primers creuers cuirassats acostumaven a desplaçar entre 6.000 i 12.000 tones, amb una velocitat de 18–20 nusos (33–37 km/h). Aquest tipus de vaixell assolí el seu zenit entre 1905 i 1908, amb desplaçaments de 14.000–16.000 tones i velocitats de 22–23 nusos (41–43 km/h). L'armament habitual era de 2 o 4 canons de gran calibre als extrems del vaixell, normalment de 190 a 254 mm, i una dotzena de canons de 152 mm o semblants als costats.

PETROLIER

Un petrolier és un vaixell dissenyat per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gairebé tots els petroliers en construcció són del tipus de doble casc en detriment dels més antics dissenys d'un sol casc (monocasc) degut al fet que són menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb altres bucs o embarrancament.

A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier, de major capacitat de càrrega i destinat al transport de cru des de l'Orient Mitjà al voltant de la Banya d'Àfrica. El superpetrolier Knock Nevis és l'embarcació més gran del món.

A més del transport per oleoducte, els petroliers són l'únic mitjà per transportar grans quantitats de cru, a pesar que alguns han provocat considerables desastres ecològics en enfonsar-se prop de la costa, provocant l'abocament de la seva càrrega al mar. Els desastres més famosos han estat els causats pels petroliers: Torrey Canyon, Exxon Valdez, Amoco Cadiz, Erika, Prestige...
Els petroliers es classifiquen segons la seva capacitat de càrrega en:


NOMENCLATURA:
-VLCC (de l'anglès Very Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 200.000 tones
-ULCC (de l'anglès Ultra Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 300.000 tones
Suezmax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Suez, amb una capacitat d'entre 125.000 i 200.000 tones
-Aframax, derivada de la American Freight Rate Association, amb una capacitat d'entre 80.000 i 125.000 tones
-Panamax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Panamà, amb una capacitat d'entre 50.000 i 79.000 tones.

TRANSBORDADOR

Transbordador després de creuar el canal de Chacao, XileUn transbordador és un tipus de vaixell que s'usa per a transportar viatgers d'un indret a un altre. Són de línia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de menys de 24 hores.

També és conegut amb l'anglicisme catalanitzat ferri, derivat de l'anglès ferry.














Un transbordador (también denominado ferry) es una embarcación que enlaza dos puntos llevando pasajeros y a veces vehículos en horarios programados. Forman parte del transporte público en algunas ciudades situadas en la costa, con bahías, grandes lagos o ríos, permitiendo el tránsito directo entre dos puntos y su coste es mucho menor a la construcción de puentes y túneles.

En algunas regiones la palabra transbordador se usa para el buque que une distancias cortas (dos orillas de un río, por ejemplo), mientras que ferry se denomina a un buque que cubre mayores recorridos y es también de mayores dimensiones.

TIPUS:

Su diseño depende de las distancias a cubrir, la capacidad y velocidad requerida, así como las condiciones del agua.

FAST FERRIES:
Tienen la ventaja de alcanzar altas velocidades de crucero. Los aerodeslizadores o hovercraft funcionan con éxito en el Canal de La Mancha, aunque en la actualidad han sido desplazados por los catamaranes de alta velocidad que ahora compiten con los ferries convencionales y el Eurotúnel por donde circula el tren Eurostar.

HIDROALA:
Las hidroalas son una solución práctica, rápida y relativamente económica en las Islas Canarias aunque su reemplazo por transbordadores de coches de alta velocidad es considerado por algunos críticos como paso atrás, dado que consumen mucho más combustible y fomentan el uso inadecuado de los coches en las islas, que sufren ya del impacto del turismo de masas.

CATAMARÁN:
Catamarán en el Rin.Un catamarán es una embarcación de dos cascos, normalmente asociados con buques de alta velocidad, lo que hace adecuado este tipo de buques para actuar como ferries rápidos o fast ferries (aunque también los hay de vela o militares). Stena Line opera con los mayores catamaranes del mundo, dentro del Reino Unido y Escandinavia. Pueden desplazar 19.638 toneladas y transportar unos 1.500 pasajeros.

En Argentina son comunes en todos los puntos turísticos con actividades lacustres y de mar: pueden disfrutarse en los paseos por el lago Nahuel Huapi en Bariloche; en paseos por el delta del Tigre, incluso el parque de la costa (parque de diversiones) tiene sus propias embarcaciones como otro atractivo para los visitantes; en el puerto de Mar del Plata. En Buenos Aires hay varias empresas que brindan servicios turísticos y para eventos privados, algunas unen el puerto argentino con su país vecino Uruguay, con Montevideo y Colonia entre otros. En Córdoba, en paseos por el lago San Roque. En Entre Ríos, paseando por el río Gualeguaychú. Casi al fin del mundo en Ushuaia se realizan espectaculares paseos. Y otros.

RO-RO:
Transbordador en el río Paranapanema, BrasilDe Roll on-roll off (Ro-Ro) son los grandes ferries convencionales, llamados así por su capacidad para llevar carga rodada. Pueden cargar y descargar vehículos y contenedores con facilidad y en algunos casos incluso trenes. Aunque esta funcionalidad existe en ferries más pequeños que operan en ríos y canales, este término se suele emplear para los que operan en mares y océanos, como por ejemplo los usados por Wallenius Lines de Suecia, los cuales pueden cargar unos 7.200 coches.

FERRY CON CABLE:
Para distancias muy cortas, el ferry es propulsado y dirigido por cables que están conectados en ambas orillas, aunque a veces es dirigido por alguien desde la embarcación. Los ferries a reacción usan la fuerza perpendicular de la corriente de agua como fuente de energía. Los ferries de cadenas pueden utilizarse en distancias cortas dentro de ríos rápidos.

TRANSANLÀNTIC

Un transatlàntic és un tipus de vaixell que és rellevant per la seva gran capcitat i grandària i destinat inicialment a transportar persones i mercaderies entre Europa i el continent americà, creuar l'oceà Atlàntic. Es van començar a construir al segle XIX i un dels més coneguts fou el Titanic.

EL COMERÇ TRANSANLÀNTIC:
El transatlàntic Titanic.Abans del segle XIX les travessies transatlàntiques entre Amèrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perillós. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir més ràpides i segures. Aleshores van començar a surgir grans companyies oceàniques amb travessies molt freqüents. Prompte, el fet de construir el transatlàntic més gran, ràpid o luxós, es va convertir en un símbol nacional.

Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlàntiques amb destí Nord Amèrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comerç transatlàntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amèrica, i com a conseqüència, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlàntiques i tot el trànsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amèrica i una de les ciutats més importants del món. A més a més, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat també era el destí de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, així com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlàntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amèrica, sempre s'asumia que el destí era Nova York, a menys que no s'indiquès el contrari.

TIPUS DE VAIXELLS

Podem trobar els següents tipus de vaixells:

















-Vaixell de creuers
-Transatlàntic
-Transbordador (ferri)
-Vaixell de càrrega
-Portacontenidors
-Petrolier
-Vaixell frigorífic
-Clíper
-Portaavions
-Creuer
-Creuer lleuger
-Creuer cuirassat
-Destructor
-Cuirassat
-Fragata
-Corbeta
-Balandra
-Tarida
-Uixer

CARTES NÀUTIQUES DE NAVEGACIÓ:

La carta aeronàutica es defineix com la representació d'una porció de la terra, el seu relleu i construccions, dissenyada especialment per a satisfer els requisits de la navegació aèria. Es tracta d'un mapa en el qual es reflecteixen les rutess que han de seguir les aeronaus, i es faciliten les ajudes, els procediments i altres dades imprescindibles per al pilot.
La seguretat de la navegació aèria exigeix l'elaboració i publicació de cartes aeronàutiques actualitzades i precises, que responguen a les necessitats actuals de l'aviació. En conseqüència, correspon a cada Estat membre de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) adoptar les disposicions necessàries per a facilitar l'esforç de cooperació que suposa la producció i difusió de cartes aeronàutiques. A més, cada Estat té l'obligació de proporcionar informació del propi territori a través de les cartes aeronàutiques.

RELACIÓ FUNCIONAL ENTRE LES CARTES:
La necessitat d'informació cartogràfica varia amb les distintes fases del vol, pel que les cartes han d'adequar-se a aquesta circumstància, resultant que els tipus de cartes varien quant a la informació que contenen, la forma de presentar-la, la zona de superfície que representen, l'escala, etc.

Per aquests motius es fa necessari que existisca una relació funcional entre les cartes que el pilot ha d'usar, perquè al passar d'uns a altres, el treball d'interpretació i adequació quede reduït al mínim. Per exemple, la carta de navegació en ruta i la carta d'àrea són complementàries, abastant requisits similars relatius a la navegació en les fases de ruta i d'àrea terminal. De forma similar, existeix relació entre la carta d'àrea i la carta d'aproximació per instruments, entre la carta d'aproximació i el plànol d'aeròdrom, etc.

Els factors principals que han de tenir-se en compte al considerar la relació entre les diferents cartes són:

Ús de projecció comuna.
Selecció de escalas adequades, els valors relatius de la qual siguen fàcilment compressibles.
Cobertura racional quan una carta siga part d'una altra de major escala.
Selecció de punts fitats i altra informació relativa al terreny, construccions i dades aeronàutiques que faciliten la transició d'una carta a una altra.
Publicació simultània de cartes annexes, tant per a les cartes noves com per a les revisions.

El disseny de les cartes, escala i informació que es presenta, s'ha de realitzar tenint

en compte que s'utilitza el menor nombre de cartes per a cobrir tot el vol. La grandària

òptima per a la producció de la carta és l'A5.

Com característiques generals comunes a totes elles es poden assenyalar:

Cobertura i escala. Seran les més adequades en cada cas per a indicar amb claredat tots els elements de la carta. En la carta apareix sempre una escala lineal. Cal tenir en compte, a més, que la principal utilitat de la carta és la de presentar la informació útil al pilot.
Unitats de mesura. Les altituds, elevacions i altures han d'expressar-se en metres, en peus o en ambdues unitats indicant-se amb claredat en la carta la unitat utilitzada.
Declinació magnètica. Ha d'indicar-se les fletxes del nord veritable i magnètic, la declinació magnètica i la seua variació anual.

http://es.wikipedia.org/wiki/Carta_n%C3%A1utica

VAIXELL NAVEGANT

PARTS D'UNA EMBARCACIÓ

Aquestes són les parts principals d'un vaixell:
PROA:
La proa és la part davantera d'un vaixell. En general, té forma punxeguda per facilitar el lliscament del vaixell en l'aigua.
POPA:
La popa és la part posterior del vaixell, on es troba el timó i les eines de navegació. Solia ser la part que ocupaven els oficials. En la Galera Reial, destaca la decoració de la popa, amb talles i quadres que representen escenes mitològiques.
RODA:
Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.
BABORD:
Babord és la paraula que s'usa en l'argot nàutic per denominar el costat esquerre del vaixell mirant cap a proa. El seu equivalent per al costat dret és estribord. Ambdues paraules s'usen en vaixells, avions, naus espaials o similars.
ESTRIBORD:
Estribord és el costat dret del vaixell mirant cap a la proa. De nit s'assenyala amb un fanal de llum verda.
COBERTA:
Una coberta és cada una de les superfícies d'un vaixell que el divideixen horitzontalment i fan la funció de sòl. L'espai entre dues cobertes s'anomena entrepont o entrecoberta. Segons la funció de cada coberta i de la situació, reben diferents noms.
ÀNCORA:
Una àncora és un instrument nàutic que permet a un vaixell fixar la seva posició en el mar, aferrant-se al fons marí sense preocupar-se dels corrents, impedint que navegui a la deriva.
Els vaixells més petits només disposen d'una àncora, unida a la nau amb cadena, o cadena i corda, segons la seva eslora, i les més grans en tenen tres, una a la popa i dues a la proa enganxades amb cadenes.
Les àncores poden arribar a pesar tres tones, i en els petroliers, de tretze a quinze tones, i en els superpetroliers més de vint tones.

http://www.amicsdelamar.com/webaammparts.htm

LES EMBARCACIONS

LES EMBARCACIONS: Són unes construccions que suren en l'aigua. Estan dirigides per les persones, amb els seus braços o ajudades pel vent o un motor, i estan destinades al transport de persones o mercaderies. D'embarcacions n'hi ha de molts tipus: grans vaixells, petites barques de pescadors, de salvament, recreatives.
QUÈ ÉS UN VAIXELL? És un tipus d'embarcacio destinada a diverses activitats: al transport, a operacions militars, a la pesca d'alturao a tasques científiques. La capacitat de càrrega dels vaixells sol mesurar-se en tones de pes mort, que inclouen el pes que pot transportar més el del mateix vaixell, el del combustible, la tripulacio i altres elements necessaris per al seu funcionament.
PARTS FONAMENTALS: Els vaixells, com tots els transports tenen unes parts fonamentals que són: El buc, és el cos estructural principal. Sobre aquest es munta el pont, les grues, els arbres i altres elements en funció del tipus d'activitat que li és pròpia. Les bodegues, són a l'interior del buc. Són els espais destinats a les càrregues de mercaderies. Les cabines, també són a l'interior del buc. Són els espais destinats al transport de les persones. La sala de maquines, és l'espai que conté el sistema de tracció i els generadors elèctrics. Al pont hi ha els elements de comandament i control del vaixell: La roda del timó és la roda fixada pel centre a un eix que quan es fa girar permet maniobrar el timó. El radar és l'aparell que permet localitzar i identificar ub objecte mitjançant ones d'alta freqüència. Els sistemes de navegació són un conjunt d'aparells que permeten conèixer el posicionament del vaixell i establir el camí que ha de seguir.
INFRAESTRUCTURES: El port és una instal·lacio bàsica per a la navegació. A més els vaixells hi estan protegits de l'onatge i del vent, s'hi poden amarrar i hi troben totes les instalacions necessàries per embarcar passatgers i mercaderies, per proveïr-se de combustible, etc. Tna tpoden ser naturals com artificials, però la majoria son artificials, construits per l'home.
RUTES DE NAVEGACIÓ: Els vaixells circulen per unes rutes traçades fixes per evitar xocs amb altres vaixells. Gràcies a uns sistemes de navegació molt sofisticats, que reben informació via satèl·lit, es poden seguir les rutes amb la màxima exactitud.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vaixell

JET SKI

Jet Ski is the brand name of personal watercraft (PWC) manufactured by Kawasaki Heavy Industries. The name, however, has become a genericized trademark for any type of personal watercraft. Jet Ski (or JetSki, often shortened to "Ski") can also refer to versions of PWCs with pivoting handlepoles known as "stand-ups." Sit Down PWCs are also called "Jet Skis."
HISTORY:
"Jet Ski" became foremost the colloquial term for stand-up personal watercraft, because in 1973 Kawasaki was responsible for a limited production of stand-up models as designed by the recognized inventor of Jet Skis, Clayton Jacobson II. In 1976, Kawasaki began of the JS400-A. JS400s came with 400 cc two-stroke engines and hulls based upon the previous limited release models. It became the harbinger of the success Jet Skis would see in the Jetters market up through the 1990s. In 1986 Kawasaki broadened the world of Jet Skis by introducing a two person model with lean-in "sport" style handling and a 650 cc engine, dubbed the X-2. Then in 1989, they introduced their first two passenger "sit-down" model, the Tandem Sport/Dual-Jetters (TS/DJ) with a step-through seating area.
The four-stroke engines have come on since 2003; with the help of superchargers and the like the engines can produce up to 260 horsepower (190 kW) as seen in the newly released Kawasaki Ultra 250Xand Sea-doo RXP, RXT and RXP-X.
As the riding of personal watercraft evolved through the 1990s, other companies like Yamaha, Bombardier and Polaris joined the sport to make it into a worldwide sport in both racing and freestyle.

CANOE

A canoe is a small narrow boat, typically human-powered, though it may also be powered by sails or small electric or gas motors. Canoes usually are pointed at both bow and stern and are normally open on top, but can be decked over (i.e. covered, similar to a kayak).
In its human-powered form, the canoe is propelled by the use of paddles, usually with two people. Paddlers face in the direction of travel, either seated on supports in the hull, or kneeling directly upon the hull. Paddling can be contrasted with rowing, where the rowers usually face away from the direction of travel and use mounted oars (though a wide canoe can be fitted with oarlocks and rowed). Paddles may be single-bladed or double-bladed.
The oldest recovered canoe in the world is the canoe of Pesse (the Netherlands). According to C14 dating analysis it was constructed somewhere between 8200 and 7600 BC. This canoe is exhibited in the Drents Museum in Assen, Netherlands.
Sailing canoes (see Canoe sailing) are propelled by means of a variety of sailing rigs. Common classes of modern sailing canoes include the 5 m² and the International 10 m² Sailing canoes. The latter is otherwise known as the International Canoe, and is one of the fastest and oldest competitively sailed boat classes in the western world. The log canoe of the Chesapeake Bay is in the modern sense not a canoe at all, though it evolved through the enlargement of dugout canoes.

SAILING

Wooden sailing boat
Sailing is the art of controlling a boat with large (usually fabric) foils called sails. By changing the rigging, rudder, and sometimes the keel or centre board, a sailor manages the force of the wind on the sails in order to change the direction and speed of a boat. Mastery of the skill requires experience in varying wind and sea conditions, as well as knowledge concerning sailboats themselves.
While there are still some places in Africa and Asia where sail-powered fishing or transport vessels are used, these craft have become rarer, as outboard and modified car engines have become available even in the poorest and most remote areas. In most countries people enjoy sailing as a recreational activity. Recreational sailing or yachting can be divided into racing and cruising. Use of sailboats can be further divided into long-distance sailing (such as blue-water or offshore sailing) and daysailing.

SHIP

A ship is a large vessel that floats on water. Ships are generally distinguished from boats based on size and passenger capacity. Ships may be found on lakes, seas, and rivers and they allow for a variety of activities, such as the transport of people or goods, fishing, entertainment, public, safety, and warfare.
Ships and boats have developed alongside mankind. In major wars, and in day to day life, they have become an integral part of modern commercial and military systems. Fishing boats are used by millions of fishermen throughout the world. Military forces operate highly sophisticated vessels to transport and support forces ashore. Commercial vessels, nearly 35,000 in number, carried 7.4 billion tons of cargo in 2007.

These vessels were also key in history's great explorations and scientific and technological development. Navigators such as Zheng He spread such inventions as the compass and gunpowder. Ships have been used for such purposes as colonization and the slave trade, and have served scientific, cultural, and humanitarian needs.
As Thor Heyerdah demonstrated with his tiny craft the Kon-Tiki, it is possible to navigate long distances.

TERRITORI DE TRANSPORT

Els territoris que voregen la mar Mediterrània presenten característiques geogràfiques molt diverses, però amb certs trets comuns. En general, es tracta de zones muntanyenques, de clima sec i temperat, amb terres poc aptes per al conreu. La manca d’aigua abundant per al reg i la pobresa mineral dels sòls impedeixen la posada en pràctica de complexos sistemes col•lectius i centralitzats de conreu. Solament permetia de fer collites que, com a màxim, multiplicaven per quatre o sis cops el sembrat.
Per una altra banda, la dependència bàsica de l’aigua de la pluja feia possible una activitat agrícola més independent per part de petits grups humans, i no requerien una organització col•lectiva tan extensa i rígida com la de les valls fluvials.
Un altre element comú a tots aquests territoris és la proximitat a la mar. La Mediterrània és una mar molt adequada per a la navegació si es coneixen els vents i corrents. A més, la majoria de les costes són força favorables per a la navegació. Hi ha infinitat de ports naturals que permeten d’ancorar, com també innombrables illes per a fer-hi escala. Per tot això, si es comptava amb un cert bagatge tècnic sobre la navegació marítima, la comunicació entre aquestes terres podia esdevenir molt més fàcil a través de la mar que de les rutes terrestres.
Al llarg del II mil•lenni a.C., les terres mediterrànies van ser poblades per poblacions diverses, tant pel que fa a l’origen com a les seves formes de vida econòmiques, polítiques i culturals. Podem agrupar-les en tres grans conjunts: comunitats neolítiques primitives, societats urbanes desenvolupades (gràcies al comerç marítim amb els grans imperis orientals) i invasors indoeuropeus. De la trobada d’aquests pobles sorgirà l’anomenada civilització clàssica.
A totes les penínsules del nord de la Mediterrània (Península Ibèrica, Península Itàlica, Península Balcànica) hi vivien, des del VI i el V mil•lenni a.C., nombroses comunitats molt primitives d’agricultors i pastors. Els motius i el moment històric en que va desenvolupar-se la revolució neolítica en tots aquests llocs són encara motiu de debat i discussió entre els arqueòlegs.
Alguns creuen que l’aparició de l’agricultura i la ramaderia a la Mediterrània va ser deguda a la difusió d’aquelles tècniques des del que consideren que seria el seu veritable lloc d’origen, al Pròxim Orient. D’altres pensen que aquest procés es va desenvolupar de forma autòctona per les mateixes causes: canvi climàtic i escassetat de la flora i la fauna, la qual cosa hauria comportat la necessitat d’intervenir en els cicles reproductius de determinades espècies vegetals i animals.A les terres del nord d’Àfrica, a més dels grups d’agricultors situats a la franja costanera, ja hi havia grups de pastors nòmades que travessaven els deserts amb les seves caravanes.

EL TRANSPORT MARÍTIM

El trasport marítim és el tranport que es realitza a través del mar. La majoria dels trasports marítims es realitzen sobre bucs. És el trasllat a través d' embarcacions, ja sigui de passatgers o de productes. És de gran importància en el tràfic internacional, per ser un media que permet desenvolupar el comerç exterior en gran escala i a un cost relativament baix. Tenint en compte que el nostre planeta està cobert per aigua, les dues terceres parts, l'home ha buscat la manera de viatjar sobre l'aigua. Una altre invent inportant és la moto esquí que es el resultat de la búsqueda del ésser humà de crear aparells per divertir-se, també és utilitzada com a medi de salvament a persones amb un accident aquàtic ja que són ràpides i cada vegada una mica més grans. Dins dels últims avenços de l'home trobem els iots que són petites embarcacions destinades a l'ús d'un petit grup de persones, es troben equipades amb els avenços tecnològics més actuals i poden navegar en alta mar.