Un cuirassat és un vaixell de guerra gran, fortament blindat amb una bateria principal que consta del calibre més gran d'armes. Els cuirassats eren més grans, més ben armats, i més ben blindats que creuers i destructors.
Els cuirassats eren un símbol potent de dominació naval i poder nacional, i durant dècades el cuirassat era un factor essencial tant en diplomàcia com en estratègia militar. La cursa d'armaments global en construcció de cuirassats a primers del 20è segle era una de les causes de la Primera Guerra Mundial, que va veure un xoc de grans flotes de batalla a la Batalla de Jutlàndia. Els tractats navals dels anys 1920 i 1930 limitaven el nombre de cuirassats però no van acabar amb l'evolució de disseny. Tant els Aliats com els Potències de l'Eix desplegaven cuirassats de construcció vella i nova durant la Segona Guerra Mundial.
No obstant això, alguns historiadors i els teòrics navals qüestionen el valor del cuirassat. La Batalla de Tsushima (1905) va ser l'únic enfrontament decisiu entre flotes de cuirassats d'acer, a part de la indecisiva Batalla de Jutlàndia(1916), hi havia pocs enfrontaments grans entre cuirassat. Malgrat la seva gran potència i protecció, els cuirassats eren cada vegada més vulnerables a artilleria i naus molt més petites i més barates: inicialment el torpede i la mina marina, i posteriorment l'aeronau i els míssils guiats
Una fragata és una nau típicament de guerra, tot i que de vegades s'ha utilitzat com a mercant. El terme s'ha emprat per vaixells de guerra de moltes mides i funcions a través dels temps. Boudeuse, de Louis Antoine de BougainvilleA finals del segle XV ja existien vaixells amb rems, veles i armament lleuger que rebien aquest nom. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys els holandesos anomenaren fragata a un vaixell lleuger i sense rems que van utilitzar en la batalla de les dunes el 1639. En el segle XVIII, el terme es referia als vaixells de mida fins a la nau de línia, però superiors a la corbeta, amb tres pals a més del bauprès i una coberta de canons, ràpids i molt maniobrables, usats per patrullar i escoltar. Durant el segle XIX també s'ulitizaren fragates per comerciar amb Amèrica, ja que eren molt ràpides i marineres. A meitat del segle XIX aparegué la fragata a vapor. A finals del segle XIX s'introdueix la fragata blindada, que era una mena de vaixell de guerra, també propulsat per motors de vapor i inicialment recobert de planxes de metall. Posteriorment el buc va estar format totalment per metall. Durant un temps fou el tipus de vaixell més poderós que navegava. La fragata dels Països Baixos HNLMS Van SpeijkLes fragates modernes únicament estan relacionades amb les primeres pel nom, i foren reintroduïdes per l'armada britànica durant la Segona Guerra Mundial per definir un vaixell d'escorta antisubmarí més gran que la corbeta però més petit que el destructor. En les armades modernes les fragates s'usen per protegir als altres vaixells de guerra i la marina mercant respecte altres vaixells i submarins.
Un creuer lleuger fou un tipus de vaixell de guerra cuirassat que es caracteritzava per una disposició de la protecció similar a la dels creuers cuirassats però de menors dimensions i menor gruix. Així, els creuers lleugers disposaven de protecció als ponts i a la cintura, a diferència dels creuers protegits, que només disposaven de protecció als ponts. El primer vaixell classificat com a creuer lleuger fou el britànic HMS Mercury (1879), tot i que els primers creuers lleugers moderns foren els també britànics de la classe Arethusa (1912).
-CREUER CUIRASSAT: Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de grans dimensions que, a diferència dels creuers normals o els creuers protegits, disposaven d'una cintura cuirassada que protegia els costats i d'un pont cuirassat que protegia les sales de màquines. Les carboneres estaven disposades per tal de proporcionar protecció addicional al costat de la cintura cuirassada.
El desenvolupament dels obusos explosius a mitjan segle XIX afavorí l'aparició de creuers cuirassats, que començaren a entrar en servei a les marines dels països desenvolupats cap a 1873 i es seguiren construint fins a 1910, aproximadament. En aquesta època començaren a quedar superats pels cuirassats monocalibre (tipus Dreadnought) impulsats per turbines de vapor. D'altra banda la generalització del fueloil implicà la desaparició de les carboneres que servien de protecció. En conseqüència, els grans creuers cuirassats foren substituits progressivament pels creuers lleugers i els creuers de batalla (a mig camí en potència de foc i protecció dels creuers lleugers i els cuirassats).
El creuer cuirassat rus General-Admiral (1873)Els primers creuers cuirassats foren el rus General-Admiral (1873) i el britànich HMS Shannon (1875), tot i que el darrer fou classificat inicialment com a fragata cuirassada. Els primers creuers cuirassats acostumaven a desplaçar entre 6.000 i 12.000 tones, amb una velocitat de 18–20 nusos (33–37 km/h). Aquest tipus de vaixell assolí el seu zenit entre 1905 i 1908, amb desplaçaments de 14.000–16.000 tones i velocitats de 22–23 nusos (41–43 km/h). L'armament habitual era de 2 o 4 canons de gran calibre als extrems del vaixell, normalment de 190 a 254 mm, i una dotzena de canons de 152 mm o semblants als costats.
Un petrolier és un vaixell dissenyat per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gairebé tots els petroliers en construcció són del tipus de doble casc en detriment dels més antics dissenys d'un sol casc (monocasc) degut al fet que són menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb altres bucs o embarrancament.
A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier, de major capacitat de càrrega i destinat al transport de cru des de l'Orient Mitjà al voltant de la Banya d'Àfrica. El superpetrolier Knock Nevis és l'embarcació més gran del món. A més del transport per oleoducte, els petroliers són l'únic mitjà per transportar grans quantitats de cru, a pesar que alguns han provocat considerables desastres ecològics en enfonsar-se prop de la costa, provocant l'abocament de la seva càrrega al mar. Els desastres més famosos han estat els causats pels petroliers: Torrey Canyon, Exxon Valdez, Amoco Cadiz, Erika, Prestige... Els petroliers es classifiquen segons la seva capacitat de càrrega en:
NOMENCLATURA: -VLCC (de l'anglès Very Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 200.000 tones -ULCC (de l'anglès Ultra Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 300.000 tones Suezmax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Suez, amb una capacitat d'entre 125.000 i 200.000 tones -Aframax, derivada de la American Freight Rate Association, amb una capacitat d'entre 80.000 i 125.000 tones -Panamax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Panamà, amb una capacitat d'entre 50.000 i 79.000 tones.
Transbordador després de creuar el canal de Chacao, XileUn transbordador és un tipus de vaixell que s'usa per a transportar viatgers d'un indret a un altre. Són de línia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de menys de 24 hores.
També és conegut amb l'anglicisme catalanitzat ferri, derivat de l'anglès ferry.
Un transbordador (también denominado ferry) es una embarcación que enlaza dos puntos llevando pasajeros y a veces vehículos en horarios programados. Forman parte del transporte público en algunas ciudades situadas en la costa, con bahías, grandes lagos o ríos, permitiendo el tránsito directo entre dos puntos y su coste es mucho menor a la construcción de puentes y túneles.
En algunas regiones la palabra transbordador se usa para el buque que une distancias cortas (dos orillas de un río, por ejemplo), mientras que ferry se denomina a un buque que cubre mayores recorridos y es también de mayores dimensiones.
TIPUS:
Su diseño depende de las distancias a cubrir, la capacidad y velocidad requerida, así como las condiciones del agua.
FAST FERRIES: Tienen la ventaja de alcanzar altas velocidades de crucero. Los aerodeslizadores o hovercraft funcionan con éxito en el Canal de La Mancha, aunque en la actualidad han sido desplazados por los catamaranes de alta velocidad que ahora compiten con los ferries convencionales y el Eurotúnel por donde circula el tren Eurostar.
HIDROALA: Las hidroalas son una solución práctica, rápida y relativamente económica en las Islas Canarias aunque su reemplazo por transbordadores de coches de alta velocidad es considerado por algunos críticos como paso atrás, dado que consumen mucho más combustible y fomentan el uso inadecuado de los coches en las islas, que sufren ya del impacto del turismo de masas. CATAMARÁN: Catamarán en el Rin.Un catamarán es una embarcación de dos cascos, normalmente asociados con buques de alta velocidad, lo que hace adecuado este tipo de buques para actuar como ferries rápidos o fast ferries (aunque también los hay de vela o militares). Stena Line opera con los mayores catamaranes del mundo, dentro del Reino Unido y Escandinavia. Pueden desplazar 19.638 toneladas y transportar unos 1.500 pasajeros.
En Argentina son comunes en todos los puntos turísticos con actividades lacustres y de mar: pueden disfrutarse en los paseos por el lago Nahuel Huapi en Bariloche; en paseos por el delta del Tigre, incluso el parque de la costa (parque de diversiones) tiene sus propias embarcaciones como otro atractivo para los visitantes; en el puerto de Mar del Plata. En Buenos Aires hay varias empresas que brindan servicios turísticos y para eventos privados, algunas unen el puerto argentino con su país vecino Uruguay, con Montevideo y Colonia entre otros. En Córdoba, en paseos por el lago San Roque. En Entre Ríos, paseando por el río Gualeguaychú. Casi al fin del mundo en Ushuaia se realizan espectaculares paseos. Y otros.
RO-RO: Transbordador en el río Paranapanema, BrasilDe Roll on-roll off (Ro-Ro) son los grandes ferries convencionales, llamados así por su capacidad para llevar carga rodada. Pueden cargar y descargar vehículos y contenedores con facilidad y en algunos casos incluso trenes. Aunque esta funcionalidad existe en ferries más pequeños que operan en ríos y canales, este término se suele emplear para los que operan en mares y océanos, como por ejemplo los usados por Wallenius Lines de Suecia, los cuales pueden cargar unos 7.200 coches.
FERRY CON CABLE: Para distancias muy cortas, el ferry es propulsado y dirigido por cables que están conectados en ambas orillas, aunque a veces es dirigido por alguien desde la embarcación. Los ferries a reacción usan la fuerza perpendicular de la corriente de agua como fuente de energía. Los ferries de cadenas pueden utilizarse en distancias cortas dentro de ríos rápidos.
Un transatlàntic és un tipus de vaixell que és rellevant per la seva gran capcitat i grandària i destinat inicialment a transportar persones i mercaderies entre Europa i el continent americà, creuar l'oceà Atlàntic. Es van començar a construir al segle XIX i un dels més coneguts fou el Titanic.
EL COMERÇ TRANSANLÀNTIC: El transatlàntic Titanic.Abans del segle XIX les travessies transatlàntiques entre Amèrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perillós. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir més ràpides i segures. Aleshores van començar a surgir grans companyies oceàniques amb travessies molt freqüents. Prompte, el fet de construir el transatlàntic més gran, ràpid o luxós, es va convertir en un símbol nacional.
Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlàntiques amb destí Nord Amèrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comerç transatlàntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amèrica, i com a conseqüència, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlàntiques i tot el trànsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amèrica i una de les ciutats més importants del món. A més a més, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat també era el destí de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, així com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlàntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amèrica, sempre s'asumia que el destí era Nova York, a menys que no s'indiquès el contrari.
